No he visto jugar a Kubala, que dicen que era muy grande, ni tampoco a Di Stéfano, un tipo que era capaz de centrar e ir a rematar su centro. Vi jugar a Cruyff, una delicia; a Maradona, un prodigio; a Laudrup, una exquisitez; a Ronaldinho, un lujo; después a Iniesta, a Xavi, pero no hay nadie como Leo Messi, camino de convertirse en el mejor jugador de la historia.
Si le preguntaran a Serrat, un culé de pro, seguro que no tendría inconveniente en versionar su canción Kubala. Yo con su permiso, lo hago.

En Pelé eran en Pelé i Maradona un i prou.
Di Stéfano era un pou de picardia.
Honor i glòria als qui han fet que brilli el sol del nostre futbol de cada dia.
Tots tenen els seus mèrits;
lo seu a cadascú,
però per mi ningú com en Messi.

Es prega al respectable silenci,
que pels qui no l'han gaudit en faré cinc cèntims:
La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra,
travessa el mig camp amb l'esfèrica enganxada a la bota,
se'n va del volant i entra en l'àrea gran rifant la pilota,
l'amaga amb el cos,
empenta amb el cul i se'n surt d'esperó.

Es pixa al central amb un teva meva amb dedicatòria
i la toca just per posa-la en el camí de la gloria.
Visca el coneixement i l'alegria del joc adornada amb un toc de fantasia.
Futbol en colors,
bocada de «gourmet»,
punta de ganxet,
canyella fina.

La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra,
travessa el mig camp amb l'esfèrica enganxada a la bota,
se'n va del volant i entra en l'àrea gran rifant la pilota,
l'amaga amb el cos,
empenta amb el cul i se'n surt d'esperó.

Es pixa al central amb un teva meva amb dedicatòria
i la toca just per posa-la en el camí de la gloria.

Permeteu-me glossar la glòria d'aquests fets com ho feien els grecs uns anys enrera amb la joia de qui ha jugat al seu costat i du el seu retrat a la cartera.

La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra.

21 de marzo: Messi, 25 goles en Liga, 34 en total. ¿Dónde están sus limites?

La foto es de Reuters.